Extintors

En iniciar-se un incendi és prioritari donar l’alarma i, seguidament, actuar el més ràpid possible amb els mitjans d’extinció disponibles que siguin els adequats i estiguin en bones condicions d’ús.

Dels  diferents  equips  que  es  poden  trobar,  els  extintors  d’incendis  són  els  millors equips  de  lluita contra el foc per als primers moments, quan l’incendi tut just comença i les possibilitats d’extingir-lo són elevades.

Cada agent extintor té unes propietats extintores específiques que el fan adequat per a una o diverses classes de foc. No existeix cap agent que sigui apropiat a totes les classes de foc, de manera  que  s’ha  de  seleccionar  el  que  sigui  més  adequat  per  als  combustibles  presents  de cada àrea a protegir.

CLASSE

A

Materials sòlids, generalment de naturalesa orgànica, la combustió de la qual es realitza normalment amb la formació de brases. (Fusta, paper, carbó, cautxú, etc.)

CLASSE

B

Líquids o sòlids liquables. (Gasolina, olis, grasses, alcohol, cera, parafina, etc.)

CLASSE

C

Gasos. (Acetilè, burg, props, gas natural, etc.)

CLASSE

D

Metalls. (Sodi, potassi, alumini en pols, magnesi, etc.)

CLASSE

E

Ingredients per cuinar en els estris de cuina. (Olis I greixos vegetals o animals.)

L’èxit de l’extinció amb els extintors portàtils és major com més petit sigui el conat d’incendi, ja que és fàcilment comprensible que amb la quantitat reduïda d’agent que contenen, a pesar de la seva qualitat creixent, no es possible apagar focs molt o plenament desenvolupats.

Per això és molt important que estiguin distribuïts per les diferents àrees dels edificis protegits, de manera que es puguin agafar ràpidament, perquè el foc sigui petit i possible d’apagar-lo amb els esmentats extintors.

A pesar dels diferents criteris i interpretacions que poden fer-se de la normativa que regula la senyalització dels llocs de treball i les disposicions específiques, la millor recomanació que pot fer-se és la de senyalitzar tots els extintors.

La raó és que els senyals, quan són de materials fotoluminescents, emeten llum després d’un període d’estimulació per il·luminació natural o artificial i serveixen per localitzar l’extintor en cas que falli la il·luminació elèctrica, i per tant, se’n facilita la utilització en qualsevol situació.

A més, serveixen per controlar que els extintors continuen al seu lloc. Si s’observa un senyal i l’extintor no hi és, pot voler dir que algú l’ha tret per usar-lo o alguna cosa pot haver succeït. En aquest cas s’haurà de comprovar què ha passat.

MANTENIMENT

El  manteniment  de  les  instal·lacions  de  protecció  contra  incendis  és  essencial  per  assegurar que tot funcioni quan sigui necessari.

Hi ha dos tipus de revisions: Les que les pot fer el mateix usuari, i les que, per la seva complexitat tècnica, s’han de confiar a empreses de manteniment habilitades.

Les operacions de manteniment han d’aplicar-se a totes les instal·lacions de protecció contra incendis, siguin o no obligatòries, per la normativa aplicable a l’activitat realitzada.

TRIMESTRAL

Personal del titular de la instal·lació

– Comprovació de l’accessibilitat, senyalització i del bon estat aparent de conservació.

– Inspecció  ocular  de  l’anella  de  seguretat,  dels  precintes,  de  les inscripcions, etc.

– Comprovació del pes i de la pressió si escau.

– Inspecció ocular de l’estat extern de les parts mecàniques (ruixador, vàlvula, mànega, etc.).

ANUAL

Responsalbe habilitat

– Verificació de l’estat de la càrrega (pes, pressió), i en el cas d’extintors de pols amb dipòsit de gas impulsió, estat de l’agent extintor.

– Comprovació de la pressió d’impulsió de l’agent extintor.

– Estat de la mànega, ruixador o llança, vàlvules i parts mecàniques.

CADA 5 ANYS

Responsable habilitat.

– A partir de la data de timbrat de l’extintor s’ha de retimbrar.